Ruta arquitectònica
Noucentista (1915 - 1945)
Noucentista (1915 - 1945)
Una vila plena d’esgrafiats
L’estil noucentista va abandonar les formes rocambolesques del modernisme i va recuperar les línies rectes, la simetria i la senzillesa dels traços clàssics de grecs i llatins. A Piera, la implantació del noucentisme va arribar generalment amb els esgrafiats, una tècnica catalana d’estucat emprada ja al segle xviii.
L’exemple paradigmàtic del noucentisme pierenc és la façana senyorial de Casa Sastre (18). Vers 1943, la seva mestressa, Salvadora Piera, va encarregar a l’artista Ferran Serra i Sala, que treballava amb el nom artístic de Ferdinandus, la restauració dels esgrafiats setcentistes originals. Per fer-ho, l’esgrafiador va idear una esplèndida façana composta per tots els oficis i arts tradicionals de la vila i de la família, com el terrissaire i el sastre, entre d’altres.
Durant la dècada de 1920 la burgesia industrial ja havia començat a abraçar l’estil noucentista amb la construcció de torres i xalets i amb la restauració de façanes per dignificar unes cases bàsicament destinades a l’estiueig. Els industrials tèxtils Ballesté van aixecar una torreta noucentista al carrer de Sant Cristòfol, i l’industrial i mecenes Víctor Riu va construir uns immensos habitatges, projectats per l’arquitecte noucentista Catà i Catà i esgrafiats per Serra i Sala.
Durant la dècada de 1930 l’industrial Solana i l’introductor de la penicil·lina a l’Estat, el veterinari Josep Vidal Munné, van fer aixecar torres d’estiueig amb rellotges de sol dissenyats i esgrafiats per Ferdinandus. Durant la dècada de 1940 foren els Ribas, els Estany, els Caus i els de Casa Sastre els que encarregaren a Serra i Sala la reforma de les façanes de sengles cases, en les quals l’artista va recórrer a l’ús reiterat d’arcades, escultures, esgrafiats i rellotges de sol.
Arcades, esgrafiats i rellotges de sol
Piera posseeix un triplet arquitectònic molt genuí que es repeteix en diverses construccions de la vila. Si bé les tres tècniques són ben pròpies de l’arquitectura catalana, la unió de totes tres té un accent molt pierenc. Es tracta de combinar les clàssiques arcades que formen una galeria, la presència d’un rellotge de sol i l’antic estucat en forma d’esgrafiat.
L’artista de referència del noucentisme a Piera va ser Ferran Serra i Sala, Ferdinandus, que va deixar la seva empremta a diverses façanes de la vila en forma d’esgrafiats, rellotges de sol i escultures de pedra.
L’any 1932 es va enderrocar l’antiga casa consistorial, oberta a la plaça del Mercadal, per tal d’ubicar-hi una cèntrica plaça amb mercat, projectada per l’arquitecte Joan Ros i Ros. Estava custodiada per dues torres esgrafiades per Serra i Sala. L’any següent, el 1933, el propi esgrafiador obsequià el municipi amb la famosa obra escultòrica d’un peix i una petxina, ubicada a la font de la plaça i que va donar origen a la plaça del Peix.