Ruta arquitectònica
Modernista (1890 - 1915)
Modernista (1890 - 1915)
Una vila d’estiueig
L’arribada del ferrocarril, encara que molt tardana, va obrir un gran ventall d’oportunitats a la vila. El 1893 Piera no només va escurçar distàncies amb Barcelona, Martorell i Igualada, sinó que va progressar, sobretot pel que fa a la indústria i l’estiueig. L’arribada de la locomotora de vapor va permetre industrialitzar una àrea fins llavors dedicada quasi en exclusiva a la vinya, i va convertir Piera en una vila residencial on la classe social emergent, la burgesia industrial, passava els estius.
La combinació d’encants naturals com les fonts, les muntanyes de Montserrat i les Flandes, un clima sec, fresc i airejat, uns boscos mediterranis òptims per a la caça i tot un entorn enverdit pels pàmpols dels ceps, es va convertir en el reclam essencial per a aquesta prometedora classe social. La majoria d’estiuejants, adinerats empresaris o afortunats indians, tenien algun vincle nadiu amb Piera o hi van arribar arran de vincles industrials o comercials. Alguns d’aquests indians van ser especialment generosos amb la vila, com l’establert a Cuba Jaume Fons Torrentbó, que va cedir en les seves últimes voluntats 50.000 pessetes i una casa per destinar-la a escola (1905).
Amb el fum de la màquina de tren va arribar la modernitat, i amb ella l’estil de moda, el modernisme. Tant la burgesia terratinent autòctona com la burgesia industrial forana van abraçar aquest estil i van refer les seves cases o en van aixecar de noves seguint l’exuberància d’aquest refinat moviment. En són exemples, les cases dels autòctons, com la del ferrer Facundo Fló, la torre dels Rovira, de l’arquitecte Ros i Ros; les dues cases dels Tarafa, de Sahís Roig; la de l’indià Casanovas, projectada per Puig i Puig, la de Juanín Casals; les que aixecaven els burgesos industrials forasters, com la casa dels Casas, la Torre Vermella dels Gross, la Torre Viuda Sabaté i les esplèndides Torre Millán i Torre Bastida, avui desaparegudes.
Les Fàbriques, el fum del progrés
Poc després de l’arribada del tren, Piera va veure aparèixer tres grans indústries a tocar de la via, una estratègica ubicació que permetia transportar amb comoditat materials i mercaderies. Aquestes indústries van permetre a les famílies pierenques l’entrada de nous ingressos. La primera, fundada el 1898 pels Ventura, va ser la Bòbila, que es dedicava a coure obra i material de construcció.
La incorporació de la dona al mercat de treball s’esdevingué amb el món tèxtil. L’any 1919 es va muntar la fàbrica de Can Salada, dedicada a la impermeabilització plàstica de teixits i dirigida pels industrials barcelonins Salada.
Cap al 1922, a tocar de la via, la societat dirigida pels cunyats Vicente i Ballesté va fer aixecar un gran complex industrial conegut com la Fàbrica Nova, dedicat a la confecció de teles de seda. Vers 1924 l’empresari tèxtil Sanahuja, que ja portava negocis tèxtils a l’antiga fàbrica de Cal Casals, va construir una nova indústria al barri de les Cases Noves, coneguda com a fàbrica de del Sanahuja.