Ruta arquitectònica
Medieval (S. X - XVI)
Medieval (S. X - XVI)
Una vila capital
La Piera medieval era una dinàmica vila comercial situada al llarg del camí ral d’Aragó. Amb una imponent església, castell, monestir, un recinte murallat que albergava mercat, hospital, hostal i call jueu i un raval ple d’artesans, la vila es va convertir en el punt de referència econòmic, comercial i administratiu de tota la contrada fins a esdevenir capital de la sotsvegueria de Piera, integrada a la vegueria del Penedès.
Encimbellada dalt d’una allargassada dorsal entre la riera Guinovarda i el torrent del Gallmullat, Piera tenia quatre barris medievals ben definits, el primer i més antic dels quals era una sagrera fortificada, erigida dalt d’un turó, que albergava les primeres cases de la vila al voltant del castell i de l’església romanicogòtica de Santa Maria.
Als peus d’aquesta sagrera s’hi estenia el Raval Jussà, un actiu i bulliciós barri extramurs dedicat als oficis menestrals i artesans. Als seus carrers s’hi van aixecar casals medievals com Cal Borrull, Cal Salvet, la Casa de la Volta, el segon hospital o la capella de Sant Sebastià.
A partir del segle xiii, camí enllà es va anar formant un nou barri, el Mercadal, que per l’activitat del seu mercat va esdevenir el centre de Piera. De les muralles que el protegien en resta el Portal del Romanyà. La plaça del Mercadal, tota porxada, acollia els mercaders, i al seu voltant s’hi van aixecar els edificis més reeixits de la vila, com les Voltes, Cal Guerin, Cal Metge Vidal, el primer Hospital de Pobres o la Casa dels Delmes de Pedralbes. Nord enllà, al sortir pel desaparegut Portal d’en Selva, a l’actual plaça de la Creu, hi havia el Raval Sobirà, un barri format per masos, cases disperses i hortes.
El Sant Crist de la pluja i les tretes
Conta la tradició, inspirada en el relat bíblic d’Elies i la vídua de Sarepta, que durant el segle xiii, quan la sequera i la misèria assolaven Piera, un pelegrí es va aparèixer a Maria Lleopart i li va demanar pa. La pobra dona no el va poder satisfer, però ell va insistir i, va assegurar que si treien en processó un santcrist amagat entre les parets de l’hospital plouria en abundància i el pa no mancaria més.
Fins al 1608 no s’esmenta l’altar del Sant Crist, però la tècnica emprada en l’elaboració de la talla tardogòtica amb influències flamenques fa suposar que la imatge és del segle xv.
L’any 1630 es va construir la capella, i el 28 d’abril de 1688, Piera va celebrar el Vot de Poble en honor del Sant Cristper la deslliurança d’una plagade llagosta.
El 1691 es va treure la imatge en processó per demanar pluja, i la gran concurrència donà origen a les Tretes, unes famoses processons massives que només s’han celebrat onze cops en tres segles i que hanescampat una gran devoció per la contrada. Entre 1914 i 1934 es va bastir el nou cambril. El 1936 la talla va ser destruïda, i el 1941 reemplaçada per una d’idèntica, l’actual.