Ruta arquitectònica
Medieval (S. X - XVI)
Una vila capital
La Piera medieval era una dinàmica vila comercial situada al llarg del camí ral d’Aragó. Amb una imponent església, castell, monestir, un recinte murallat que albergava mercat, hospital, hostal i call jueu i un raval ple d’artesans, la vila es va convertir en el punt de referència econòmic, comercial i administratiu de tota la contrada fins a esdevenir capital de la sotsvegueria de Piera, integrada a la vegueria del Penedès...
Vuitcentista (S. XVIII - XIX)
Una vila envoltada de ceps
La desfeta de la Guerra de Successió (1700 - 1714) va deixar un país empobrit i dessolat. Aquesta pobresa no afectava l’elit econòmica, aristocràtica i comercial que havia donat suport a Felip V. A Piera, el notari borbònic Jeroni Sastre Rovira va fer construir entre 1720 i 1738 un exuberant palauet d’estil barroc afrancesat conegut com a Casa Sastre (18), i que s’erigeix com una de les mostres més reeixides del barroc civil català del món rural...
Modernista (1890 - 1915)
Una vila d’estiueig
L’arribada del ferrocarril, encara que molt tardana, va obrir un gran ventall d’oportunitats a la vila. El 1893 Piera no només va escurçar distàncies amb Barcelona, Martorell i Igualada, sinó que va progressar, sobretot pel que fa a la indústria i l’estiueig. L’arribada de la locomotora de vapor va permetre industrialitzar una àrea fins llavors dedicada quasi en exclusiva a la vinya, i va convertir Piera en una vila residencial on la classe social emergent, la burgesia industrial, passava els estius...
Noucentista (1915 - 1945)
Una vila plena d’esgrafiats
L’estil noucentista va abandonar les formes rocambolesques del modernisme i va recuperar les línies rectes, la simetria i la senzillesa dels traços clàssics de grecs i llatins. A Piera, la implantació del noucentisme va arribar generalment amb els esgrafiats, una tècnica catalana d’estucat emprada ja al segle xviii...
